Política Estat espanyol

DESOCUPACIÓ

Baixa l’atur i el nombre d’hores treballades. Quines ocupacions s’estan creant?

El govern treu pit amb la reducció de 78 mil persones en les llistes de l'atur. No obstant, segueixen a l'alça els contractes a temps parcial amb salaris de misèria i una rebaixa del poder de compra que el Banc d'Espanya xifra en 4 punts per a enguany.

divendres 3 de desembre de 2021| edició del dia

Les dades de l’atur del mes de novembre mantenen la tendència a la baixa. La xifra total d’aturats en el SEPE és de 3.182.687 persones, 74.381 menys que a l’octubre. El nombre de treballadors en ERTO es queda en 125.632, 40 mil menys que el mes anterior. Aquestes xifres deixen la taxa oficial d’atur en el 13,85%, 14,7 si incloguéssim els ERTO. Per als menors de 24 anys es manten per sobre del 30%.

El govern del PSOE i UP han sortit a celebrar les dades i a vendre’ls com una recuperació que ens retornaria als mesos previs a la pandèmia, i fins i tot al període anterior a la crisi de 2008. Sobre això últim prenen la dada puntual del mes de novembre d’aquell any per a comparar el descens d’aquest 2021.

No obstant, aquesta “cuina estadística” deixa per fora altres índexs qualitatius que demostren que la recuperació en l’ocupació no implica una recuperació en les condicions laborals i salarials. Es manté l’ús generalitzat de contractes temporals, només el 14% dels nous formats són indefinits. A més, avui treballen 19,75 milions de persones en l’Estat espanyol, però ho fan molt més amb contractes a jornada (i salari) parcial i amb retribucions amb un poder de compra minvat.

L’Enquesta de Població Activa del tercer trimestre de 2021, l’última publicada, treia a la llum com l’augment de la contractació s’ha donat acompanyat d’una baixada constant del nombre d’hores treballades. La crisi s’ha emportat per davant 3,5 milions d’hores respecte a 2019. La creació d’ocupació no s’acompanya amb la recuperació d’aquestes jornades, de fet del segon trimestre al tercer d’enguany la baixada va ser d’un altre 9,9%.

Cada vegada hi ha més treballadores i treballadors obligats a tenir un contracte parcial, de mitja jornada o menys hores. Que hagi augmentat el nombre de contractes indefinits es liqua amb aquest augment de la parcialitat forçosa que condemna a moltes i molts a malviure amb salaris per sota de l’índex de la pobresa.

L’altra qüestió de la qual no vol parlar avui el govern i la premsa econòmica és que aquests 19,75 milions de treballadors i treballadores són sensiblement més pobres que fa un any. El mateix Banc d’Espanya, en un informe de la seva Direcció General d’Economia i Estadística, reconeix que els salaris pujaran aquest 2021 un 1,6% de mitjana, enfront d’un augment de preus oficial del 5,4%. Una rebaixa de gairebé quatre punts que es dóna en gairebé tots els sectors, començant pel personal públic al qual el govern ha limitat la pujada al 2%.

Més ocupació amb salaris corcats per la inflació més alta des de 1992 i més contractes a temps parcial, o directament minijobs, amb retribucions penoses. Aquest és l’èxit econòmic del ministeri de Treball del govern “progressista”. Lluites com les del metall de Cadis o les marees pensionistes, marquen una altra agenda i aspiracions ben diferents, pujada i actualització de salaris i pensions concordes amb l’augment del cost de la vida i posar fi a totes les formes de precaritzar l’ocupació, avalades per les reformes laborals que no es pretenen derogar.




temes relacionats

Desocupació   /    Precarietat laboral   /    Política Estat espanyol   /    Atur

Comentaris

Comentar