Món obrer Estat espanyol

TRIBUNA OBERTA

CGT 112: “És un servei públic externalitzat amb l’objectiu d’obtenir rèdit econòmic i algunes trucades no arriben a ser ateses”

Parlem amb treballadors del comitè d'empresa del 112 a Reus (CGT) sobre la vaga que estan duent a terme des del 21 d’agost per negociar un conveni propi i exigir la internalització del servei com a via per posar fi a la precarietat.

Pere Ametller

@pereametller

dimecres 25 d’agost| edició del dia

Quines són les situacions de precarietat amb les que us trobeu? Com us afecten a vosaltres i com afecten el servei que reben els pacients que truquen al 112?

El fet que una empresa privada es faci càrrec d’un servei públic i essencial comporta que aquest sigui gestionat amb l’objectiu prioritari d’obtenir rèdit econòmic, per davant de la qualitat, l’eficiència i la immediatesa. Dit d’una altra manera, les entitats licitadores intentaran complir amb les exigències marcades per l’empresa pública contractant, CAT 112, però sempre buscant la manera d’extreure’n la màxima rendibilitat a base de reduir costos. Lògicament, aquest modus operandi va en detriment del bon funcionament del servei i de les condicions laborals de les que hi treballem.



Es dóna la circumstància que més del 90% de la plantilla està treballant a jornada reduïda, d’aquesta manera la companyia té flexibilitat per a sol·licitar canvis de jornada i cobrir els imprevistos que, d’altra manera, deixarien al descobert el servei. Això provoca que hi hagi molta temporalitat, que constantment s’estigui formant gent nova que, un cop ja ha adquirit els coneixements i les dinàmiques de treball, acaba marxant, repercutint en la qualitat del servei. Normalment només s’agafa gent nova pels períodes d’estiu o vacances, se’ls hi fa una formació i al cap de pocs mesos se’ls hi acaba el contracte.



Pel que fa a les jornades reduïdes, creiem que més enllà dels beneficis que aporta a
l’empresa jugar amb els canvis de jornada, és una problemàtica que obvia de forma clara a la perspectiva de gènere. I és que la majoria de les companyes que treballen al 112 són dones. Per quin motiu? Bàsicament perquè les dones són les que més "obligades" se senten a agafar feines de mitja jornada o amb jornades reduïdes, ja que són les que continuen tenint el pes de les cures a família o familiars, entre d’altres.



El fet que el nombre de treballadors sigui el mínim indispensable provoca una sobrecàrrega de feina pels gestors que, a la vegada, acaba repercutint en la qualitat de l’atenció prestada, ja que es fa molt difícil treballar amb tant d’estrès i pressió. A més a més, és freqüent que, o bé en moments puntuals del dia, o de forma generalitzada hi hagi trucades en espera per ser ateses i que alguna d’aquestes no sigui atesa mai.


El passat 21 d’agost heu començat una vaga a Reus i a Barcelona, quines són les reivindicacions d’aquesta vaga?

Cert, el passat 21 d’agost vam començar una vaga indefinida, però cal recordar que el 23 de juny ja es va intentar fer vaga tot i que des del departament de Treball van instaurar un 100% de serveis mínims, i la vaga no es va poder tirar endavant. La qual cosa va suposar una vulneració d’un dret fonamental. Per aquest motiu des de CGT Catalunya es va impugnar aquesta decisió i a dia d’avui estem esperant la resolució. Durant aquest temps hem continuat apel·lant al departament d’Interior per tal que s’assegui amb els representants dels treballadors per buscar una sortida al conflicte laboral i de moment no hem rebut cap resposta. Les reivindicacions són molt clares, per una banda creiem totalment necessari disposar d’un conveni propi adaptat a les característiques del servei i deixar de formar part del conveni del Call Center i per altra banda aspirem a que el servei sigui internalitzat.



Quina ha sigut la resposta de la Generalitat tant abans com després de començar la vaga?

El passat 23 de juny, un cop vam saber que no podríem dur a terme la vaga, vam fer una manifestació davant del department d’Interior a Barcelona. Aquell dia el conseller, Joan Ignasi Elena, estava a les instal·lacions i va sortir per atendre’ns de forma informal i es va comprometre a parlar amb nosaltres. Més enllà d’aquest compromís informal no n’hem tingut cap altre. Nosaltres per la nostra banda hem demanat de manera formal reunions amb el conseller, amb el CAT112, però sense rebre resposta. També hem mantingut reunions amb vàries formacions polítiques (ERC, PSC, En Comú Podem i la CUP) i algunes d’elles, especialment la CUP, ha preguntat en seu parlamentària al conseller sobre el nostre conflicte laboral.



Més enllà d’assumir l’existència d’aquest, el conseller no ha fet més que demostrar un desconeixement total de la gestió del servei, fent inclús el ridícul en bona part de les seves intervencions referint-se a dades incorrectes i fent anàlisis que no s’adeqüen a la realitat del servei. En aquest sentit volem destacar que tot i que ERC va ser una de les primeres a mostrar interès per la problemàtica, no ha donat cap pas per tal de posar fil a l’agulla a la resolució del conflicte i això a pesar que la conselleria està gestionada per la seva formació. En aquest sentit, volem aprofitar per mostrar el nostre agraïment a la CUP que ha estat l’única formació que ha "apretat" al conseller, ha demostrat públicament el suport a la nostra lluita i ens ha donat suport també de forma explícita en alguns dels actes que hem organitzat.


Per Sant Joan vau convocar una vaga que va quedar anul·lada perquè el Departament de Treball va establir uns serveis mínims del 100%. Ara s’ha establert serveis mínims del 85%. Com analitzeu aquesta situació de tenir una posició de força per convocar una vaga en treballar a un servei essencial i que aquesta força es vegi reduïda per uns serveis mínims tan alts?

Aquest és el principal problema que tenim. La nostra capacitat de fer força i pressionar és molt limitada, ja que l’afectació que podem provocar en el servei tenint en compte aquests serveis mínims és molt baixa. Creiem que la Generalitat ja compta amb això i en certa manera està "tranquil·la" perquè més enllà de la vaga, l’afectació real al servei és molt poca.



Per aquest motiu creiem que el paper dels mitjans de comunicació i de les formacions polítiques en el conflicte és bàsic. Sabent que no podrem afectar el servei com ens agradaria per tal que la Generalitat s’assegués a parlar amb nosaltres, estem decidits a apostar per una campanya de comunicació contínua i molt pedagògica. Que deixi en evidència a l’administració pública i que els ciutadans tinguin clar que aquest desinterès de la Generalitat cap al nostre conflicte laboral, és alhora una falta de respecte cap al ciutadà que al cap i a la fi és el destinatari últim del servei. La majoria de la gent creu que el 112 és un servei públic i la nostra lluita ara mateix és, més enllà de fer pressió a la Generalitat perquè afronti el problema, fer saber al ciutadà quina és la precarietat d’un servei tan essencial com el 112 que paguem tots amb els nostres impostos.

Com ho heu fet per organitzar i tirar endavant aquesta vaga i quines perspectives teniu?


Volem començar agraint a les companyes dels dos centres la seva implicació amb la vaga. És obvi que no ens podem permetre fer vaga cada dia perquè el poder adquisitiu ja és precari i tots hem d’arribar a final de mes. Tot i així cada dia estan exercint el seu dret a vaga un percentatge considerable de les companyes que hi tenen dret. Per altra banda, tenim previst anar organitzant actes reivindicatius de forma puntual mentre duri la vaga, manifestacions, accions de protesta, etc. I òbviament, si la Generalitat continua en silenci absolut, les accions hauran de ser més contundents.



Sabem que som un servei essencial que no pot abandonar a la ciutadania, però per altra banda ens sembla indignant que la Generalitat es renti les mans d’una problemàtica com aquesta. Per tant, al final, si decidim que l’afectació al servei sigui més contundent, els ciutadans en pagaran les conseqüències, però no per culpa nostra sinó de la classe política que ens governa.




temes relacionats

Xarxa de Treballadores precàries   /    Joventut treballadora   /    Moviment obrer   /    Precarietat laboral   /    Joventut precària   /    Lluita obrera   /    Món obrer Estat espanyol   /    CGT Catalunya   /    Classe obrera   /    Catalunya

Comentaris

Comentar