Món obrer

IDEES PER REVOLUCIONAR EL MÓN

Escola d’estiu del CRT a Barcelona: energies carregades per a lluitar per una nova esquerra revolucionària

Una setentena de joves, estudiants, treballadors i treballadores han participat aquest cap de setmana a l'escola anticapitalista i revolucionària del CRT i les agrupacions Contracorrent i Pan y Rosas de Barcelona i Saragossa.

dilluns 26 de juliol| edició del dia

Concloïa així la segona escola d’aquest 2021, després de la realitzada en la serra de Madrid a finals de juny, en la que han participat més de 70 persones. Dos actes que tanquen un curs polític signat per la pandèmia i les restriccions, i que renoven energies per a la lluita contra el capitalisme i per construir una esquerra revolucionària que ofereixi una alternativa a la fallida d’Unidas Podemos i el processisme.

L’augment dels contagis i les noves restriccions obligaven a canviar el lloc i format d’aquesta segona escola d’estiu del CRT. De Palamós a Barcelona, i concentrant l’activitat en dos actes polítics i una ruta històrica per la ciutat per a recórrer les petjades de la revolució espanyola.

En el Casal de Barri Pou de la Figuera, començava l’escola el divendres a les 18h. Verónica Landa donava la benvinguda als i les assistents que “al cap d’un any i mig de pandèmia, en el que molts ens hem vist poc o res le cares, moltes de les presents s’han sumat a la lluita per construir una organització revolucionària, són part de la CRT, o militen amb nosaltres en les agrupacions de Pan y Rosas o Contracorrent... vèiem necessari trobar-nos igualment, prenent les precaucions sanitàries pertinents, però no deixar passar l’oportunitat de debatre sobre els reptes i les tasques en l’Estat espanyol i a nivell internacional de l’esquerra que aspirem a acabar amb un sistema que està donant mostres suficients que no te absolutament res a oferir a la humanitat”.

Estratègia i Revolució: Quina esquerra enfront de la crisi i el fracàs del processisme i Unidas Podemos

El primer acte va comptar en la taula amb la mateixa Verónica Landa, dirigent de Pan y Rosas i membre del comitè de redacció d’Esquerra Diari, Jaime Castán, del SEI-Contracorriente de Saragossa i Pablo Castilla, de Contracorrent de Barcelona.

Verónica Landa, arrencava assenyalant com la pandèmia ha deixat en evidència “la barbàrie capitalista, però també ha tret la careta als governs, com el del PSOE i Unidas Podemos, que han aplicat un nou gran rescat als capitalistes”. Repassat les mesures preses pel govern “progressista” en favor de les grans empreses, encara a costa d’agreujar la crisi sanitària, les “engrunes” donades a la classe treballadora i els sectors populars i els atacs que es preparen a canvi dels fons europeus. També abordava els intents de restauració del règim polític, començant per enterrar les aspiracions democràtiques catalanes amb l’ajuda del processisme. Finalment defensava la necessitat urgent de recuperar un programa transicional que no renunciï a tocar directament els interessos dels capitalistes, com fa gran part de l’esquerra hegemònica, i que plantegi mesures com el repartiment d’hores de treball, la nacionalització sense indemnització i sota control obrer dels sectors estratègics o impostos a les grans fortunes i beneficis empresarials, perquè aquesta crisi la paguin els capitalistes.

Et pot interessar: Un programa d’independència de classe per a enfrontar l’agenda del govern “progressista”

Jaime Castán, abordava també la situació del moviment obrer, les resistències d’altres sectors populars i els fenòmens que comencen a donar-se en la joventut. Partint d’un marc internacional signat per una nova onada de lluita de classes, denunciava la responsabilitat de les burocràcies sindicals i dels moviments socials, compromesa en la “defensa” dels governs, en què la resposta a l’enorme crisi social no estigui sent molt major i amb una intervenció més forta de la classe treballadora. Va defensar la necessitat de la lluita per l’auto-organització i la coordinació, en la perspectiva de recuperar els sindicats de les mans d’aquesta casta burocràtica. D’altra banda, abordava també l’emergència de fenòmens juvenils a tot el món, i també d’una ràbia i malestar en la joventut de l’Estat espanyol, que se sent no representada pel règim i la seva esquerra i ha donat algunes mostres d’això en fenòmens com les protestes per Pablo Hasél o recentment per l’assassinat de Samuel. El rol de la joventut com a “caixa de ressonància” dels malestars socials, fa que això hàgim d’interpretar-ho com una bestreta de pròxims esclats per als que cal preparar-se.

També pots llegir: La ràbia d’una joventut que no li deu res al "govern progressista"

Pablo Castilla, va entrava a debatre amb les principals estratègies de l’esquerra que han operat des de l’emergència del 15M fins als nostres dies. Amb el neo-reformisme d’Unidas Podemos, que va passar de les places a Moncloa, i de qüestionar el règim i els ajustos, a apuntalar-los i ser part dels qui gestionen l’actual rescat als capitalistes. Amb el processisme i la política de la CUP cap a aquest, subordinada a una direcció que ni està disposada a lluitar fins al final pel dret a decidir, i alhora manté tota una agenda neo-liberal. També amb la il·lusió social del moviment de la joventut indignada, al retorn a una espècie d’il·lusió de la revolta actualment, que coincideixen en unilateraltizar la tornada als carrers sense problematitzar com incorporar a la classe treballadora en el centre de l’escena ni en com construir alhora una alternativa política revolucionària als projectes reformistes i de conciliació de classes. Parlant des de la generació Z de la qual és part, Castilla va apel·lar a que la joventut, al costat de la classe treballadora, s’ha de proposar construir una esquerra diferent, que es prepari conscientment per a guanyar, recuperar una estratègia revolucionària, l’única sortida realista a un món que no és capaç d’oferir per al futur ni un planeta on viure.

I també: Davant el fracàs d’Unidas Podemos i el processisme: quina esquerra necessitem per a vèncer?

De la revolta a la revolució: la lluita per una organització revolucionària per a vèncer

El dissabte al matí, pels carrers de Barcelona, es va realitzar també una ruta “Guerra i Revolució”. Un passeig per les petjades de la resistència obrera al cop d’estat de 1936, la revolució social i els combats de maig del 37 contra la reacció republicana i estalinista. Un homenatge a 85 anys de l’inici d’una de les majors revolucions del segle XX, en la que es van repassar algunes de les seves principals lliçons per a pensar també les revolucions del segle XXI.

A la tarda va tenir lloc l’acte internacionalista, amb Santiago Lupe i Cynthia Lub, del CRT, i Gaetan Gracia, membre de Révolution Permanent de França, sota el títol "De la revolta a la revolució: la lluita per una organització internacional per a vèncer".

Santiago Lupe feia un repàs de les principals tendències de l’escenari internacional. Una pandèmia que continua sent l’element més determinant i en la que la barbàrie capitalista, amb la guerra de les vacunes, li està donant una sobrevida enorme. Una crisi econòmica per a la que les sortides dels diferents Estats no ofereixen més que majors desequilibris econòmics i geopolítics, i una nova onada de lluita de classes que reactualitzen les característiques de la nostra època com una època de crisi, guerra i revolucions.

Va defensar com la impossibilitat de donar una sortida progressiva per a la humanitat sense tocar de ple els interessos dels capitalistes i enfrontar als seus Estats, a més de fer urgent construir una esquerra que superi als projectes polítics de reforma i humanització impossible del capitalisme, i com això no noméss ho podem pensar en el terreny nacional sinó també internacionalment. Debatre i pensar sobre els reptes per a convertir les revoltes en revolucions triomfants, per a poder actuar, és part d’aquesta tasca conscient de construir partits revolucionaris.

Gaetan Gracia, obrer aeronàutic d’Airbus i militant de Révolution Permanent de França, va abordar un dels escenaris on el corrent internacional del CRT – la Fracció Trotskista-Quarta Internacional – porta endavant un dels combats més importants per la construcció d’aquesta mena d’organitzacions. Va explicar quin havia estat el desenvolupament de la lluita de classes a França des de 2016, signat per fenòmens com els armilles grogues o la vaga contra les reformes laborals i de les jubilacions de Macron, i com enfront d’una extrema esquerra que continuava buscant dreceres electorals i d’acords amb els reformistes, Révolution Permanent havia aconseguit intervenir, donant valuoses aportacions d’autoorganització a la nostra classe i fusionant-se tant amb obrers referents de molts d’aquests conflictes com amb militants revolucionaris de tradició. Aquest avanç i la lluita contra el curs de l’actual direcció del Nou Partit Anticapitalista – que es dirigeix a una política de coalitzar-se amb el neo-reformisme francès de l’ex senador del PSF, Mélenchon – va portar a l’expulsió dels nostres companys d’aquest partit. Avui dia, amb més de 300 joves i treballadors, lluiten per l’emergència d’un nou partit revolucionari a França i, com a primera batalla tàctica, estan militant perquè en les següents eleccions presidencials hi hagi un candidat obrer i revolucionari, Anasse Kazib, un jove dirigent ferroviari d’origen immigrant.

Cynthia Lub abordava el principal escenari de l’actual onada de lluita de classes, el continent llatinoamericà. Des d’abans de la pandèmia, es vénen succeint una sèrie de revoltes i rebel·lions molt profundes que han fet trontollar als diferents règims i s’estan agreujant amb les conseqüències pandèmiques. En la majoria dels casos han donat com a resultat el retorn de formacions de centreesquerra al poder i altres intents de desviament, com està succeint a Xile amb la Convenció Constituent. Prenent l’exemple xilè, Lub explicava com des del nostre corrent, per mitjà del nostre grup germà el PTR, intervenim en aquests fenòmens per a tractar de desenvolupar l’auto-organització, l’hegemonia obrera i construir un pol polític que combati les il·lusions en l’autoreforma del règim i els intents de desviament de l’esquerra reformista. Lluites per transformar aquestes revoltes en revolucions, i alhora avançar a construir partits revolucionaris que puguin oferir una alternativa de direcció i preparar les condicions perquè aquestes revolucions triomfin.

Piles recarregades per a la lluita per construir una organització revolucionària

Els actes van ser seguits d’interessants preguntes i debats. Moltes d’elles plantejades per companys i companyes joves, part d’una nova generació que neix a la vida política i que ni ha conegut quelcom diferent a les crisis capitalistes ni li deu res als projectes neo-reformistes i de conciliació de classes que avui mostren la seva fallida. La idea de “prendre partit”, sumar-se a lluitar contra un sistema que no té res a oferir-nos, i fer-ho de la manera més conscient possible, sense perdre’s en la il·lusió social, sinó preparant-se estratègicament per a vèncer, s’evidenciava en l’ambient.

Malgrat les difícils condicions de l’últim any, un projecte polític sobre aquestes coordenades, com el que defensa el CRT, ve avançant, sumant noves forces de joves i treballadors i treballadores a les que la pandèmia, la crisi del neo-reformisme i el processisme i els grans fets internacionals de la lluita de classes, els porta a treure les conclusions que no hi ha sortida sense revolució, i no hi ha revolució triomfant sense construir organitzacions revolucionaries.

Les dues escoles d’estiu del CRT i les agrupacions Pan y Rosas i Contracorrent, que han reunit més de 150 persones en total, han apuntat precisament en aquesta direcció, una recàrrega d’idees, programa i estratègia, d’“energia revolucionària” per a encarar aquesta tasca de forma entusiasmant.




temes relacionats

Nouveau Parti Anticapitaliste (NPA)   /    Món obrer   /    Révolution Permanente   /    Catalunya   /    Contracorrent   /    Món obrer Estat espanyol   /    Política Estat espanyol   /    Jovent   /    Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores (CRT)   /    CUP    /    Pan y Rosas   /    Catalunya   /    Internacional

Comentaris

Comentar