ELÈCTRIQUES

I per si no fos prou… el Govern retornarà a les elèctriques més de 1.624 milions

Aquesta és la xifra, encara no definitiva i que per tant podria ser més, que el Govern del PSOE i Unides Podem hauran de retornar a les elèctriques després de la sentència del Suprem que anul·la el cànon hidroelèctric posat en marxa pel Partit Popular en 2013.

Ivan Vela

Barcelona | @Ivan_Borvba

dijous 9 de setembre| edició del dia

Els pitjors pronòstics es compleixen, i fins i tot podrien anar a pitjor en les pròximes dates. L’executiu valora en més de 1.624 milions d’euros l’import que haurà de retornar a les elèctriques per a complir amb la sentència del Suprem.

Aquesta sentència tirava a baix el cànon hidroelèctric que va posar en marxa el Partit Popular i que gravava a les empreses elèctriques per l’ús de l’aigua comunal (un bé públic) per a la producció d’energia.

Com assenyalen totes les fonts, aquest import és el mínim estimat, que ja de per si mateix supera en molt les previsions inicials que apuntaven en els casos més optimistes una devolució de 500 milions. Però a aquest més de mig milió d’euros caldrà sumar els costos del procés judicial, els interessos i el que les elèctriques ja van pagar durant aquest 2021.

De fet, quant al recaptat per l’Estat enguany, s’espera un muntant a retornar especialment alt, tenint en compte els preus rècords de l’electricitat que, especialment en els mesos d’agost i aquest inici de setembre, han anat batent rècords diaris.

Estem davant una altra factura que pagarem tots, diners que aniràn a parar directament a les butxaques dels consells directius de les grans multinacionals elèctriques.

Es coneix la notícia quan encara sofrim els casos de buidatge de pantans, com el de Valdecañas, gestionat per Iberdrola. La cota del pantà va baixar l’agost passat al seu mínim històric provocant desproveïment per al consum humà i l’agricultura. Alguna cosa que PSOE i Unides Podemos van dir que anaven a investigar. Novetats? Cap…

I és que tot l’ús abusiu de les elèctriques d’aquesta font d’energia natural i propietat de tots ha arribat a cotes escandaloses. De fet, centrant-nos només en 2021, l’energia hidroelèctrica ha fixat els preus de la llum el 75% de les hores més cares de l’any.

Aquesta nova “factura” que haurà de sortir de les arques públiques, ha tornat a generar creus de declaracions entre PSOE i Unides Podem si bé en la pràctica no suposen cap alteració.

Rebutjada qualsevol mesura de gran importància contra les elèctriques i en pro de donar solució a l’encariment de la factura de la llum, ara es discuteix una modificació de concessions. Però si es realitza una cerca ràpida, veurà que les concessions que vencen més aviat, són en 2031. I de fet en singular, perquè tan sols és la de l’Ebre. Per a la resta ens anem entorn del 2038, 2040 i fins i tot en el 2066, com és el cas de la del País Basc Interna. Sens dubte no podríem catalogar la política del govern “progressista” com d’una mesura de “emergència”.

El substancial és que davant aquest atac a mà armada de les grans multinacionals, que empobreix encara més a les famílies de treballadors i treballadors, cap de les dues formacions de l’Executiu pensa fer gens de gran importància, és a dir, tocar els interessos de les multinacionals. No vagi a ser que la porta giratòria s’embussi.

Aquestes factures estan arribant a l’estiu, però el drama energètic que poden viure centenars de milers de famílies una vegada arribi l’hivern pot ser enorme, empitjorant fins i tot el que hem vist ja altres anys.

És per això, que tal com escrivim en aquest mateix diari ahir, “hem de formar un front de lluita el més ampli possible en contra de les empreses energètiques capitalistes i el Govern que les sustenta, exigint als grans sindicats que es posin al capdavant d’aquesta lluita i que si no ho fan quedin retratats com el que són.

Perquè no volem engrunes, ni una rebaixa en la factura elèctrica ni tornar a la situació de 2005, en plena bombolla capitalista. Volem l’expropiació sense indemnització de les empreses elèctriques i la seva nacionalització sota una gestió realment democràtica exercida per les i els treballadors i usuaris. Perquè així aquestes empreses deixin de tenir com a objectiu principal l’acumulació de riquesa en mans d’uns pocs i realitzin una funció social, subministrant energia en funció de les necessitats de cadascun. No es pot continuar consentint que quatre capitalistes sense escrúpols continuïn especulant i folrant-se amb béns tan bàsics com l’energia a costa del perjudici de la classe obrera. Nosaltres diem BASTA.”




Comentaris

Comentar