Catalunya

CATALUNYA

L’Estat assassí d’Israel, un "exemple" històric per al Govern de Catalunya

El Govern de la Generalitat de Catalunya, i més concretament els hereus del pujolisme, és històricament un ferm defensor de l’Estat d’Israel i consideren un "exemple" l’Estat sionista. L’Estat espanyol, de la mateixa forma, porta dècades fent negocis comercials i militars amb Israel.

Arsen Sabaté

Barcelona | @ArsenSabate

dilluns 7 de juny| edició del dia

Onze dies de bombardejos, 253 morts (66 entre nens i nenes) i més de 2.000 ferits. Edificis públics esfondrats, blocs d’habitatge enderrocats, infraestructura danyada, famílies delmades i desenes de milers de refugiats.

Aquest és el saldo que ha arribat als mitjans de comunicació d’occident de l’operació “Guardià de les Muralles” de l’Estat d’Israel en el seu últim atac militar contra la Franja de Gaza. Tot i que després de dues setmanes del cessament del foc, encara es segueixen contant víctimes.

El Govern central del PSOE i Unidas Podemos, mentre, mantenia la seva complicitat amb l’Estat d’Israel i per mitjà de la ministra d’exteriors Arancha González, condemnava la defensa procedent de la Franja de Gaza enfront els atacs sionistes.

I és que l’Estat espanyol manté des de fa dècades acords polítics, militars i comercials amb Israel. De fet, El passat mes de febrer s’iniciaven maniobres militars conjuntes en el marc de l’OTAN-SNMG2 amb la presència d’una fragata espanyola a Israel.

Per si no fos suficient, l’Estat espanyol és un dels principals exportadors de material bèl·lic a l’Estat d’Israel. Només entre els anys 2015 i 2017 Espanya va vendre armes per una quantitat de més de 16 milions d’euros a Israel, per posar tan sols un exemple d’aquest enteniment entre ambdós Governs i l’aval que ha mantingut el Govern "progressista" de l’ocupació de Palestina, tot i els hipòcrites discursos de defensa dels drets humans.

L’Estat sionista d’Israel, un exemple per a tots els governs de la Generalitat de Catalunya

Si bé aquesta complicitat entre ambdós estats és coneguda des de fa temps, que en sabem de la relació a casa nostra, entre el Govern de la Generalitat i l’Estat d’Israel?

Tot i que el nou Govern de Pere Aragonès entre ERC i Junts, no ha fet declaracions públiques en aquestes setmanes, és força coneguda també la relació de complicitat i amistat entre el Govern de la Generalitat amb l’Estat d’Israel des dels temps de Jordi Pujol.

El que fora "molt honorable" durant més de dues dècades ha reconegut públicament en diverses ocasions que el sionisme i la constitució de l’Estat d’Israel han estat fonamentals per a la formació del seu ideari i la política de CDC (antecedent de l’actual Junts i el PDeCAT).

Artur Mas, un cop al capdavant del partit i del Govern de la Generalitat, va seguir la mateixa línia que el seu mentor i fins i tot va rebre un premi de la Associació Catalana d’Amics d’Israel (ACAI) i de la Comunitat Israelita de Barcelona. I ha arribat a declarar que “com a Israel, a Catalunya també hi ha un poble determinat a ser lliure”, com si l’ocupació de Palestina i les aspiracions democràtiques pel dret a decidir del poble de Catalunya fossin quelcom semblant.

En el mateix sentit, Carles Puigdemont va commemorar en 2018 el setanta aniversari de l’Estat d’Israel, i declarava que "la lluita contra l’adversitat i el seu esperit d’auto-sacrifici ha guanyat el respecte de Catalunya”.

La dominació sionista sobre Palestina es sosté sobre la base del domini militar finançat per els EUA i les potències imperialistes com l’Estat espanyol. Per tant, res te a veure amb la repressió que sofreix el poble català. És més, si alguna part implicada en el conflicte té quelcom semblant amb els presos polítics catalans i les milers de causes judicials obertes, és el poble palestí oprimit.

No cal oblidar tampoc que els Mossos d’Esquadra han rebut instrucció militar en diferents ocasions en que s’han desplaçat a Israel. Entre els cursos que ha pogut realitzar la policia autonòmica de Catalunya per part de la quarta potència militar a nivell internacional, s’hi destaquen els d’intel·ligència, intervenció, seguiments i contra-vigilància o combats en zones d’alt risc.

En concret, les unitats dels Mossos d’Esquadra han rebut sobretot formació en seguretat ciutadana. És a dir, tècniques policials per a una repressió contundent en cas de mobilitzacions de masses. Quelcom que en els últims anys s’ha pogut comprovar en tots els esclats socials a Catalunya i la forta repressió que han aplicat les unitats de la Brimo o les ARRO.

Per una esquerra internacionalista i que no doni suport als partits de la burgesia catalana que defensen l’Estat d’Israel i neguen l’autodeterminació del poble català

Tot i que l’esquerra independentista ha alçat la veu en numeroses ocasions en les que els dirigents de l’antiga CDC s’han posicionat a favor de l’Estat d’Israel, i en consonància amb l’ocupació de Palestina, així com la denuncia de la formació del cos policial dels Mossos a Israel, la CUP avui dona suport a un govern en el que hi forma part Junts.

Llavors com pot ser que la CUP, que defensa la llibertat del poble palestí, segueixi donant suport a un Govern que manté relacions cordials amb l’Estat d’Israel? És imprescindible que la formació independentista retiri el suport al govern de la burgesia catalana. I no només per aquest fet, sino també perque si el que en realitat el que vol és assolir el dret a l’autodeterminació del poble català, això mai será posible de la mà d’aquests partits.

El processisme ha demostrat en reiterades ocasions que el veritable objectiu no és cap altra que tornar a l’autonomisme negociant amb Govern central del PSOE i Unidas Podemos, tot i les diferències, més bé discursives, entre republicans i junters. I en un cas hipotètic de que s’aconseguís la independència de Catalunya, mai hauria de ser sense obrir un procés constituent català on és pogués decidir tot, en especial la forma d’Estat de la nova república.

Si es té en compte les declaracions i l’ideari polític dels dirigents dels partits de la burgesia, queda clar que una república sota el mandat d’Aragonès o Puigdemont, per exemple, no deixaria de ser un estat opressor enfront la majoria dels sectors populars i la classe treballadora com passa a Palestina.

Per tot això, és necessari també la construcció d’una esquerra anticapitalista, internacionalista i que no tingui lligams amb el partits de la burgesia catalana i que lluiti per resoldre les qüestions democràtiques i socials sota la perspectiva de conquistar governs de les i els treballadors juntament a la resta de pobles oprimits com és el cas del poble palestí.




temes relacionats

Estat d’Israel   /    Catalunya   /    Autodeterminació de Catalunya   /    Internacionalisme   /    Catalunya   /    Palestina   /    Internacional

Comentaris

Comentar