×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

L’impost a les energètiques i els bancs: maquillatge que no ataca als seus interessos

Aquest setmana el govern presentava els detalls del nou tribut a la banca i les energètiques amb més límits que virtuts. Una mesura que té com a únic objecte mostrar un rostre més social enmig d'un any en què la majoria dels sectors populars tenen literalment l'aigua al coll.

Clara Mallo

dissabte 30 de juliol
Facebook Twitter

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, anunciava els detalls del nou tribut a la banca i les energètiques que venia anunciant el govern. Segons el pla presentat es pretén aplicar un gravamen extraordinari a la banca i les enèrgiques. En el cas de la banca l’impost serà d’un 4,8% als seus interessos i comissions netes i en el cas de les companyies enèrgiques l’impost serà de 1,2% sobre l’import net de la seva xifra de negocis. Es cobrarà en 2023 i 2024 respecte als exercicis de 2022 i 2023.

Quant serà això? ens preguntem. El govern i les patronals afectades ja l’han calculat, estimen que en dos anys es puguin recaptar uns 7.000 milions, que a ulls d’un assalariat com nosaltres pot semblar molt però que si ho comparem amb els beneficis que van obtenir aquestes empreses en els últims anys podríem dir que és ferralla. Per exemple Iberdrola, segons els seus comptes publicats, només en el primer semestre de 2022 va obtenir un benefici net de 2.075 milions d’euros, Endesa de 916 milions, Repsol 2.539 milions, el Banc Santander en el mateix semestre va obtenir 4.894 milions de benefici net, els cinc grans bancs del país, en el qual s’inclou el Santander, han aconseguit en el primer semestre de l’any un benefici total de 10.295 milions d’euros. La majoria a més van augmentar el seu benefici respecte als exercicis anteriors.

A més si anem a la lletra petita veiem com aquests impostos només s’aplicarà en alguns casos. Quedaran exemptes les empreses que no aconsegueixin un benefici de 1.000 milions d’euros –un pis bastant alt-, i aquelles que tenint un negoci energètic, no aconsegueixi el 50% de la seva facturació. Massa excepcions que permetran a aquestes grans companyies evitar pagar aquests impostos extraordinaris. A més en l’aplicat a la banca, s’aplicarà als interessos nets, que són els cobrats menys els pagats, així com a les comissions netes. I només s’aplicarà als bancs que superin els 800 milions d’euros en aquesta xifra de negocis, és a dir en els seus interessos i comissions netes. Veiem com el marge comença estrènyer-se.

Coneixent la lletra petita es pot preveure que la mesura busca més un discurs social que atacar als interessos de la gran banca i les grans empreses energètiques. Tant és així que al mateix temps que el govern anunciava la mesura descartava que els efectes d’aquests impostos “siguin significatius respecte a les grans xifres del sector”. Una mesura que té com a objecte mostrar en allò discursiu a aquest govern com una mica més social enmig d’un any en què la majoria de les classes populars tenen literalment l’aigua al coll a causa de la inflació, els baixos salaris i els impostos quotidians.

Malgrat el límit de la mesura, que en el millor dels casos fregarà aquests 7.000 milions, i dels racons que permet per evitar pagar, les patronals ja han advertit que utilitzaran totes les armes jurídiques i legals per tombar aquesta mesura, alguna cosa que segurament no els serà complicat. Per tant està per veure que s’arribi a la recaptació a la qual aspira el govern veient la quantitat d’excepcions que trobem en la mesura i les armes jurídiques amb les quals compten aquestes grans companyies.

Un altre debat diferent és on aniran aquests 7.000 milions en el cas que es recaptin, és possible que acabin sent destinats al rearmament imperialista del Govern. Pedro Sánchez ja va anunciar al juny que en l’immediat destinarà a la despesa militar 3.000 milions extra al pressupost d’enguany però que el seu objectiu és arribar al 2% del PIB.

El Govern porta tota la crisi tractant entre cotons a aquestes empreses que venen obtenint beneficis incalculables a costa de l’empobriment de les famílies. A més el PSOE, en particular, les ha acaronat des que es va constituir el Règim del 78 formant part indestructible d’un règim que reporta grans beneficis per a uns pocs i en el qual la unió entre els partits del règim i les grans companyies energètiques, de les telecomunicacions i la banca és un fet.

Els beneficis obscens de les energètiques i la banca es construeixen sobre l’empobriment de les famílies treballadores i les llars populars. El discurs del govern tracta de reubicar-se enmig d’una crisi social agreujada amb la guerra d’Ucraïna i la inflació en la qual uns pocs capitalistes augmenten trimestre a trimestre els seus beneficis. Un escàndol que no deixa indiferent a ningú.

Per acabar amb aquest enorme engany en el qual es tracta de naturalitzar que un grapat de capitalistes s’enriqueixin obscenament mentre augmenta la crisi social, i que en el millor dels casos puguin “renunciar” excepcionalment a una petita part dels seus beneficis. Tot això mentre en plena onada de calor milers de persones es pensen dues vegades si encendre o no el ventilador, mentre els índexs de pobresa energètica augmenten dia a dia, i mentre els bancs continuen expulsant a famílies de les seves cases mentre existeixen milers d’habitatges buits a les seves mans, és necessari plantejar mesures que veritablement ataquin als interessos dels grans capitalistes. Per exemple expropiar sense indemnització a les grans empreses que tenen el control del mercat energètic i posar-les sota el control democràtic de treballadors i usuaris per a controlar els preus dels subministraments. Així com nacionalitzar la banca i crear un sistema bancari estatal gestionat pels treballadors, com expropiar els habitatges buits que són a les seves mans per a crear un parc públic d’habitatge social. Així com retornar els habitatges que van ser desnonades a les famílies que les ocupaven. Aquestes són només algunes mesures per a començar a plantejar que la crisi la paguin els capitalistes.


Facebook Twitter

Clara Mallo

Nació en Zaragoza en 1989. Historiadora del Arte y Máster en Cultura Contemporánea: Literatura, Instituciones Artísticas y Comunicación Cultural por la Universidad Complutense de Madrid. Escribe sobre cultura y sociedad en Izquierda Diario.

Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l'1-O

Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l’1-O

S'agreuja la crisi del Govern: requiem pel processisme i tornada a l'autonomia

S’agreuja la crisi del Govern: requiem pel processisme i tornada a l’autonomia

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Èxit de seguiment a les aturades de TMB Busos a Barcelona

Èxit de seguiment a les aturades de TMB Busos a Barcelona

Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l'1-O

Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l’1-O

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Èxit de seguiment a les aturades de TMB Busos a Barcelona

Èxit de seguiment a les aturades de TMB Busos a Barcelona

Crisi a UP: Podemos i Izquierda Unida anirien per separat a les eleccions municipals i autonòmiques

Crisi a UP: Podemos i Izquierda Unida anirien per separat a les eleccions municipals i autonòmiques