×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

La demagògia dels llocs de treball per a justificar l’escalada militarista de l’imperialisme espanyol

"Pa o pau": un dilema fals i reaccionari. La classe treballadora no tenim res a guanyar amb l'opressió d'altres pobles i la producció pot reorientar-se a altres necessitats socials urgents.

Santiago Lupe

dijous 15 de setembre
Facebook Twitter

L’augment de la despesa militar acordada pel govern de coalició en la Cimera de l’OTAN ja és un fet. Els pressupostos generals de l’Estat 2023 (PGE2023) inclouran un increment del 20% per mitjà dels Programes Especials d’Armament que s’implementen al costat d’empreses com Indra, Airbus, Navantia o Santa Bàrbara.

Un dels arguments esgrimits pel PSOE per a justificar-lo és la necessitat de garantir i impulsar l’ocupació en els centres productius d’aquestes companyies, que mantenen una forta implantació en regions com Andalusia, Galícia o Castella i Lleó, i d’elles depèn una potent indústria auxiliar.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ja va fer servir aquest argumentari per a censurar l’oposició a l’augment de la despesa militar de la de Treball, Yolanda Díaz, i Unidas Podemos, encara que continuï sent un "no" només de boca. El govern ha arribat a dir que estan protegint 100.000 llocs de treball de la indústria armamentística.

L’aplicació d’aquest augment a partides dels PGE2023 que estan per fora del sostre de despesa apunta al fet que serà la maniobra amb la qual pretenen justificar els "sís" de Podemos, el PCE i altres socis d’investidura com a ERC, BNG o EH-Bildu. Però a més, aquest suposat dilema entre la defensa de fonts de treball i l’oposició, també promet que continuarà explotant-se i, segurament, serà comprat per l’esquerra reformista i la burocràcia sindical.

No obstant això, es tracta d’una disjuntiva falsa i que condueix a les i els treballadors a veure’ns reduïts a mers peons de polítiques reaccionàries i imperialistes.

No es tracta de triar "entre el pa o la pau"

En 2018 aquesta discussió es va plantejar entorn de les drassanes de Navantia a Cadis. L’amenaça de la dictadura de l’Aràbia Saudita de suspendre el seu contracte per a la fabricació de cinc corbetes si se suspenia la venda de 400 bombes de precisió, va portar al fet que tant les direccions sindicals com fins al mateix alcalde de Cadis, el dirigent d’Anticapitalistes Jose María González "Kichi",sortissin amb el discurs que "entre defensar el pa o la pau", calia defensar el pa.

No obstant això, els 100.000 supòsits posats de la indústria armamentística i auxiliars no poden defensar-se a costa d’engreixar la maquinària militarista de l’imperialisme hispà. L’Exèrcit espanyol, juntament amb els de la resta de països de l’OTAN, estan enmig d’una escalada sense precedents de la Segona Guerra Mundial que no persegueix cap objectiu humanitari ni de "defensa de la llibertat".

El full de ruta aprovat en la Cimera de l’OTAN va definir clarament els propòsits: preparar-se per a una disputa molt més dura per mercats i zones d’influència per a les multinacionals europees i estatunidenques, armar-se per a nous xocs entre potències i blindar la davantera sud de la UE per a ofegar o assassinar, com vam veure a Melilla, als qui fugen de l’espoli dels nostres Estats i els seus governs sipais.

Que l’esquerra i les organitzacions obreres facin front comú amb el seu propi imperialisme només poden engreixar les nostres pròpies cadenes i sembrar el camí perquè ens condueixin a noves i pitjors guerres i crisis, com la que ja assota Europa.

Contra això és necessari oposar-se frontalment als plans de rearmament, i, per tant, als nous PGE2023 que són un gran primer pas d’ells. Alhora defensar aquests 100,000 llocs de treball, però barallant per una altra sortida, per la nacionalització completa de totes les indústries del complex armamentístic espanyol, i no perquè les continuïn gestionant els buròcrates Defensa i l’Exèrcit, sinó perquè ho facin els seus treballadors i treballadores a fi de poder iniciar la reconversió necessària perquè la seva producció estigui orientada a satisfer les necessitats socials i no els plans de noves guerres, intervencions i ocupacions de l’Estat espanyol i l’OTAN.

Els pobles oprimits per l’Estat espanyol i els seus aliats tenen tot el dret a la "pau", és a dir a alliberar-se del seu jou econòmic i militar. Les plantilles d’Indra, Airbus, Navantia o Santa Bàrbara, tenen tot el dret al "pa", a la seva font d’ocupació. Com també ho tenen al fet que el seu treball pugui reorientar-se a la fabricació de sistemes de telecomunicacions per a millorar els serveis públics, mitjans de transport col·lectiu sostenibles, navilis de rescat o de protecció de les costes o molts altres equipaments diferents de , per exemple, les corbetes de Navantia que avui participen del bloqueig saudita contra el poble iemenita que ha causat ja més de 9000 morts civils.


Facebook Twitter

Santiago Lupe

Nació en Zaragoza, Estado español, en 1983. Es director de la edición española de Izquierda Diario. Historiador especializado en la guerra civil española, el franquismo y la Transición. Actualmente reside en Barcelona y milita en la Corriente Revolucionaria de Trabajadores y Trabajadoras (CRT) del Estado Español.

Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l'1-O

Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l’1-O

S'agreuja la crisi del Govern: requiem pel processisme i tornada a l'autonomia

S’agreuja la crisi del Govern: requiem pel processisme i tornada a l’autonomia

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Èxit de seguiment a les aturades de TMB Busos a Barcelona

Èxit de seguiment a les aturades de TMB Busos a Barcelona

Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l'1-O

Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l’1-O

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Èxit de seguiment a les aturades de TMB Busos a Barcelona

Èxit de seguiment a les aturades de TMB Busos a Barcelona

Crisi a UP: Podemos i Izquierda Unida anirien per separat a les eleccions municipals i autonòmiques

Crisi a UP: Podemos i Izquierda Unida anirien per separat a les eleccions municipals i autonòmiques