×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

Una taula de diàleg amb molts "compromisos" i cap resolució per a la desjudicialització

Una taula de diàleg que no deixa cap concreció sobre la despenalització i la repressió a Catalunya, i que lluny d'avançar en assolir l'amnistia i l'autodeterminació, serveix per restablir ponts entre ambdós governs de cara als seus interessos.

Arsen Sabaté

dimecres 27 de juliol
Facebook Twitter

Finalment, aquest dimecres s’ha celebrat una nova reunió (tot just la tercera) de la Taula de diàleg entre membres dels governs espanyol i català, després que fa dues setmanes Pedro Sánchez i Pere Aragonès es reunissin per primera vegada després del cas d’espionatge als dirigents processistes amb el programa Pegasus.

En aquesta ocasió, igual que en l’última reunió de la taula, ambdós presidents no han format part de les delegacions que s’han assegut. No obstant els resultats de la mateixa no s’han diferenciat en res del que ja van avançar el passat 15 de juliol.

Els que també s’han desmarcat de la Taula de diàleg com en l’última reunió ha sigut la formació de JxCat, socis del govern de la Generalitat de Catalunya juntament amb ERC.

En acabar la reunió d’avui ambdues delegacions han reconegut que s’ha arribat a dos acords. Aquests serien per una banda "superar la judicialització de la política i el reforç del diàleg", i per altra "l’impuls i la protecció del català".

No obstant, Felix Bolaños, ministre de la presidència i un dels representants de la delegació del govern espanyol, en roda de premsa després de la reunió ha dit sobre el primer acord que no es contempla "aturar les causes judicials" que afecten a l’independentisme, i que avui són ja més de 4.000.

En realitat, aquest principi de desjudicialització, que per altra banda diu perseguir ERC com a moneda de canvi per seguir donant suport al govern del PSOE i Unidas Podemos, no conté cap resolució efectiva que pugui garantitzar la llibertat i els drets perseguits a cop de toga i porra d’ençà l’u doctubre de 2017. De fet, el document que s’ha fet públic després de la reunió s’expressa en termes de voluntats i compromisos, com no podia ser d’altra forma.

En aquest sentit, una de les qüestions que va arribar a estar sobre la taula (la de diàleg no) era la reforma del Codi Penal i que inclouria reformar el delicte de sedició, el qual va ser el principal delicte d’acusació contra els presos polítics processistes. No obstant, aquest punt de la reforma del Codi Penal que va ser anunciat pel mateix govern de Pedro Sánchez va ser descartat tant bon punt va tenir el seu efecte com a part del bàlsam "d’esquerra" de les últimes setmanes.

Ens referim, evidentment, al "gir a l’esquerra" del govern de Sánchez per tractar de marcar distància amb la dreta del PP i que va tenir el seu moment més àlgid amb el debate del Estado de la Nación i les mesures socials que s’hi van anunciar allà.

Amb les pròximes eleccions generals previstes per a novembre de 2023, Sánchez busca ara reforçar-se políticament i sobretot mantenir l’estabilitat parlamentària durant l’últim tram de legislatura. Sobretot, davant els mals resultats electorals en Comunitats com Castilla y León i Andalusia, que poden anticipar un gir electoral a la dreta que suposaria la sortida del seu govern.

Per tot això, ERC és un soci indispensable, i per tant, la taula de diàleg, encara que manqui de contingut i resolucions, no és altra cosa que un engranatge més per aconseguir el gir "cosmètic" a l’esquerra d’un govern que es diu el "més progressista de la història", però que està plenament alineat amb la política imperialista europea del rearmament. I en algunes qüestions situat com a punta de llança, com és la consideració de que l’OTAN inclogui la frontera sud en la defensa de la integritat.

Per altra banda però, per poder assolir la desjudicialització del conflicte català es necessari que el propi govern de la Generalitat no estigui alineat amb l’Estat espanyol en la repressió contra milers d’activistes de l’esquerra independentista immersos en causes judicials, i en les que el govern d’Aragonès actua com a acusació. Cal recordar, com deiem més amunt, que actualment són més de 4.000 les causes obertes d’ençà el referèndum del 2017, i que van molt més enllà de la persecució als dirigents processistes.

I quant a "l’impuls i la protecció del català", aquest acord no és més que la re-validació (el PSC ja havia votat a favor en el seu moment) per part del govern espanyol del decret llei que estableix un nou marc legal i l’aprobació d’una llei per part del Parlament per suposadament blindar el català a les escoles i instituts. Lleis, però, que ara mateix romanen al Tribunal Constitucional i que quan siguin tombades, no només serà respectat per part del govern de Pedro Sánchez des de l’Estat espanyol, sino també des del govern Aragonès.

I és que si ens fixem en la lletra petita, la Generalitat, en el seu decret llei estableix que totes dues llengües siguin de “ús curricular i educatiu”, deixant el català com a única llengua vehícular, fet que en la pràctica acaba amb la immersió lingüística a les escoles catalanes. Quelcom que exemplifica que des del govern català només es persegueix la cerca de fórmules jurídiques per a no enfrontar i rebutjar frontalment la sentència.

Més enllà d’aquests acords que no són més que definicions abstractes i paper mullat des del principi producte d’aquestes inconcrecions, qualsevol tipus d’exigència sobre l’amnistia i el referèndum pel dret a l’autodeterminació (per molt que Aragonès hi insisteixi quan s’escau), no és només que estiguin fora dels marcs de la taula, sinó que perjudicaria seriosament l’assoliment de l’increment i celeritat en el repartiment de la partida dels fons europeus que pertoca a Catalunya. És a dir, aconseguir un major finançament i infraestructures per a Catalunya, tal i com ve exigint en les últimes setmanes el conseller d’Economia Jaume Giró.

Un full de ruta, que en la pràctica li està servint al govern de la Generalitat de tornar a la senda de l’autonomisme mentre ven les aspiracions democràtiques pel dret a decidir i la lluita contra la repressió a Catalunya per un grapat milions que beneficiaran als representants del cercle d’Economia i de Foment. Doncs aquests són els interesos reals tant d’ERC com de JxCat, més enllà que la tàctica per aconseguir el retorn al peix al cove difereixi entre totes dues formacions polítiques.

Enfront això, l’única sortida per a un veritable embat amb l’Estat espanyol i assolir l’amnistia com a forma de desjudicialització, i el dret a l’autodeterminació, és posar dempeus una esquerra forta, amb un programa anticapitalista, sota una perspectiva d’independència de classe i impulsar mobilitzacions als carrers que no estiguin controlades pels mateixos partits processistes.


Facebook Twitter
Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l'1-O

Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l’1-O

S'agreuja la crisi del Govern: requiem pel processisme i tornada a l'autonomia

S’agreuja la crisi del Govern: requiem pel processisme i tornada a l’autonomia

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Èxit de seguiment a les aturades de TMB Busos a Barcelona

Èxit de seguiment a les aturades de TMB Busos a Barcelona

Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l'1-O

Postals de la repressió espanyolista que no va poder acabar amb l’1-O

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Solidaritat amb els acomiadaments de Decathlon a Getafe

Èxit de seguiment a les aturades de TMB Busos a Barcelona

Èxit de seguiment a les aturades de TMB Busos a Barcelona

Crisi a UP: Podemos i Izquierda Unida anirien per separat a les eleccions municipals i autonòmiques

Crisi a UP: Podemos i Izquierda Unida anirien per separat a les eleccions municipals i autonòmiques